Qui no s’ha despertat algun cop amb el buit a dintre? Amb unes ganes irrefrenables de ser lliure i de viure convençut que l’amor i la bellesa poden absolutament amb tots els horrors. Amb la convicció que cal deixar enrere les rutines asfixiants i les normes absurdes, el prosperar insignificant i la distància trista. Qui no espera retrobar-se algun dia amb la infantesa abandonada? On la voluntat i la sorpresa i l’amor i el rebuig i la son i l’eufòria eren tant intenses que el món i la vida eren una mateixa cosa, i valien la pena
