Primer hi ha la tempesta i el llamp i la mort d’en Domènec, el pagès poeta. Després, la Dolceta, que no pot parar de riure mentre explica les històries de les quatre dones penjades per bruixes. La Sió, que ha de pujar tota sola la Mia i l’Hilari allà dalt a Matavaques. I les trompetes de la mort que, amb el seu barret negre i apetitós, anuncien la immutabilitat del cicle de la vida.

Guillem Albà i Joan Arqué ens proposen portar a escena el llibre d’èxit d’Irene Solà, Canto jo i la muntanya balla. Una dramatúrgia de Clàudia Cedó amb música de Judit Neddermann, que ens portarà a gaudir d’un text màgic on podrem veure un híbrdi de teatre de gest, text i música en directe al Teatre Biblioteca de Catalunya.

Primer hi ha la tempesta i el llamp i la mort d’en Domènec, el pagès poeta. Després, la Dolceta, que no pot parar de riure mentre explica les històries de les quatre dones penjades per bruixes. La Sió, que ha de pujar tota sola la Mia i l’Hilari allà dalt a Matavaques. I les trompetes de la mort que, amb el seu barret negre i apetitós, anuncien la immutabilitat del cicle de la vida.

A Canto jo i la muntanya balla prenen la paraula dones i homes, fantasmes i dones d’aigua, núvols i bolets, gossos i cabirols que habiten entre Camprodon i Prats de Molló. Una zona d’alta muntanya i fronterera que, més enllà de la llegenda, guarda la memòria de segles de lluita per la supervivència, de persecucions guiades per la ignorància i el fanatisme, de guerres fratricides, però que encarna també una bellesa a la qual no li calen gaires adjectius. Un terreny fèrtil per deixar anar la imaginació i el pensament, les ganes de parlar i d’explicar històries. Un lloc, potser, per començar de nou; un lloc per a una certa redempció.

Un actor sol amb el públic, una trobada íntima i sòbria i les paraules de Dostoievski. Feia temps que a La Perla teníem ganes de fer un espectacle amb l’Andreu Benito, i quan ell ens va ensenyar Orgull (titulat La Manyaga en la traducció de Miquel Cabal), aquest relat de Dostoievski, intimista i inquietant, ens va atrapar i vam tenir clar que l’havíem de fer al Teatre. En aquest procés l’Oriol i l’Andreu han treballat de costat amb en Ramon Vila en l’adaptació teatral partint de la traducció d’en Miquel.

El que us presentem és la vida d’un home que es pregunta, recorda i reconeix la crua veritat de la seva història. Perquè ho fa? Està buscant una resposta que tampoc li podia donar la seva dona, la gran absent d’aquesta història.

Una referència silenciada, interrogada, sobrepassada; el mirall que li retorna el reflex més cruel i sincer. Una petita joia de Dostoievski ens ofereix a aquells qui la vulguin escoltar. Per què no haver-se estimat a temps? Perquè no haver-ho dit? Perquè no haver viscut estimant-se sense orgull?

Un actor sol amb el públic, una trobada íntima i sòbria i les paraules de Dostoievski. Feia temps que a La Perla teníem ganes de fer un espectacle amb l’Andreu Benito, i quan ell ens va ensenyar Orgull (titulat La Manyaga en la traducció de Miquel Cabal), aquest relat de Dostoievski, intimista i inquietant, ens va atrapar i vam tenir clar que l’havíem de fer al Teatre. En aquest procés l’Oriol i l’Andreu han treballat de costat amb en Ramon Vila en l’adaptació teatral partint de la traducció d’en Miquel.

El que us presentem és la vida d’un home que es pregunta, recorda i reconeix la crua veritat de la seva història. Perquè ho fa? Està buscant una resposta que tampoc li podia donar la seva dona, la gran absent d’aquesta història.

Una referència silenciada, interrogada, sobrepassada; el mirall que li retorna el reflex més cruel i sincer. Una petita joia de Dostoievski ens ofereix a aquells qui la vulguin escoltar. Per què no haver-se estimat a temps? Perquè no haver-ho dit? Perquè no haver viscut estimant-se sense orgull?

El musical d’El Petit Príncep és una història que coneixes des de sempre explicada d’una manera que mai has vist abans. L’espectacle que presenten l’Àngel Llàcer, el Manu Guix i La Perla 29 combina música, cançons d’estils diversos, intèrprets, so de 360º i una escenografia visual espectacular (mappings, projeccions, animacions, …), creada amb tots els detalls, que transporta l’espectador des del desert fins a l’herba, passant per l’asteroide B 612, el planeta del rei o el món del geògraf. Un espectacle creat per a nens de totes les edats, des dels 4 fins als 100 anys, que ens apropa d’una manera única a la narració d‘Antoine de Saint-Exupéry.  Fer el musical d’El Petit Príncep és compartir la visió d’una història emblemàtica amb aquells que ja la coneixen i que l’estimen i, alhora, explicar-la als qui no n’han sentit a parlar mai.
El musical d’El Petit Príncep és una història que coneixes des de sempre explicada d’una manera que mai has vist abans. L’espectacle que presenten l’Àngel Llàcer, el Manu Guix i La Perla 29 combina música, cançons d’estils diversos, intèrprets, so de 360º i una escenografia visual espectacular (mappings, projeccions, animacions, …), creada amb tots els detalls, que transporta l’espectador des del desert fins a l’herba, passant per l’asteroide B 612, el planeta del rei o el món del geògraf. Un espectacle creat per a nens de totes les edats, des dels 4 fins als 100 anys, que ens apropa d’una manera única a la narració d‘Antoine de Saint-Exupéry.  Fer el musical d’El Petit Príncep és compartir la visió d’una història emblemàtica amb aquells que ja la coneixen i que l’estimen i, alhora, explicar-la als qui no n’han sentit a parlar mai.